Definició
Cop fort donat a la pilota amb el peu.
Un xut llunyà d’Ortega va entrar a la porteria i va sentenciar el partit.
Etimologia
De l’anglès to shoot, ‘tirar, disparar’, pres substantivadament, o potser d’una confusió fonètica en francès del verb to shoot i el substantiu shot, ‘tret, dispar’, alhora perfet i participi de to shoot.
Usos
Al carrer, els nens d’ahir també juguen avui, com sempre. No saben que cada dia és un món i que pot ser que demà enyorin el que ara gairebé avorreixen per repetitiu. Sento els xuts i els intento imaginar d’una banda a l’altra del carrer per calmar-me. Gairebé em veig corrent amunt i avall empaitant la pilota, tenint vuit anys i el berenar a la panxa.
Tina Vallès, Maic (Barcelona: Baula, 2011), pàg. 65Als afores han crescut xalets adossats i un bar substitueix la fusteria de la plaça. Puja fins la casa on va viure. Han arreglat la façana, però la porta és la mateixa. Mira a l’interior a través dels vidres i sembla que l’entrada s’hagi encongit. El carrer on jugava té el mateix pendent. Recorda com havien de córrer avall quan se’ls escapava la pilota o quan el porter (llavors Iríbar o Artola) no aturava un xut que anava a gol; però ara els cotxes aparcats no deixen espai a un bon partit de futbol.
Jesús M. Tibau, «Olors», dins I un cop de vent els despentina (Valls: Cossetània, 2011)
Tema de la setmana
L’altre dia vèiem que una de les accepcions de ciri era un un xut alt, i ens va passar per alt que un xut també és un mot futbolístic. No tan sols això, sinó que també és un monosíl·lab i un manlleu de l’anglès. L’anglès i el català tenen abundants monosíl·labs; aquesta setmana en veurem cinc que hem manllevat de l’anglès. Per cert que el mot d’avui és un suggeriment d’Alícia M. Sanchis Sorribes, de Nules (la Plana Baixa), que ens demanava informació sobre l’etimologia de xut.
Jo de petita ja jugava a futbol, a les monges!! que feien veure que no ho sabien… Ara aquella escola del carrer Bruc s’ha convertit en un bloc de pisos de Núñez i Navarro. M’han deixat sense el record dels crits de “xuta ja!”, “fes gol!” Érem Ramallets, Basora…
De la teva escola n’han fet un bloc de pisos, però no t’han pres el record! Els records són teus i ben teus i no te’ls pot prendre ningú. Jo també havia passat molt bones estones jugant a futbol de petita.
Jo, per viure França endins, no escolti mai la ràdio ni la televisió catalanes. Ara, pel que veig a l’exemple triat per RodaMots, sembla que els comentaristes esportius es permeten les simplificacion gramaticals que els vinguin de gust:
El xut va entrar la porteria ???
Abans, quan ma mare entrava la roba, agafava la roba i l’entrava a casa. Aquest, és un ús transitiu del verb entrar que tothom entén. Així que el xut agafa la porteria i cap a on se l’enduu? No serà, més aviat, que el xut va fer entar la pilota a la porteria?
Corregit, gràcies! Disculpeu la badada.
Estimat Jordi, nosaltres a Perpinyà, et perdonem, et dispensem i t’excusem mil vegades, perquè, cada matí, esperem amb candeletes el nou missatge de RodaMots que ens alegrarà el dia. Ara, no et podem disculpar, perquè, tu mateix, acabes de reconèixer la teua pròpia badada.
No sé si, vosaltres, subscriptors de RodaMots, compreneu el que vull dir? Si no, mireu el DCVB que ens dóna una definició no castellanitzada del verb “disculpar”.
Disculpar : Declarar lliure de culpa.
És a dir, reconèixer oficialment que no hi ha hagut cap culpa. En canvi, “perdonar” o “dispensar” o “excusar” és reconèixer que hi ha hagut culpa, però, no castigar el culpable.
No será que el verb “disculpar” pateixi d’una reliscada de sentit enduïda pel castellà ???