Albert Pla Nualart

Un bon handicap
Sí, tenim un bon handicap a l’hora de pronunciar handicap. Escriure-ho en rodona fa pensar que és aguda i que la hac és muda, però al DIEC hi trobo un “relatiu al hawaià” que prova que la catalanització gràfica no sempre fa emmudir la hac. L’ÉsAdir, i per tant TV3, opta per dir-ho a l’anglesa i escriure-ho en cursiva, i ho contraposa a handbol, en què la simetria amb futbol arrossega a catalanitzar. Ara: ¿podem fer handicap en cursiva i handicapar en rodona? I, si ho escrivim en rodona, ¿no hauria de ser hàndicap perquè fos esdrúixol? Tenim la sort d’haver creat una ortografia molt fonemàtica, que dicta, gairebé sempre, la pronúncia. Però el veïnatge universal ens ho posa difícil. Aprenem un mot amb hac aspirada (més aviat jota castellana) i ja no sabem emmudir-la quan decidim fer-lo català.

Holding d’hàmsters
I és que la cosa no queda aquí. El GDLC entra hòlding i el DIEC holding, i tots es posen d’acord que hem de dir hàmster amb hac muda. En algun moment potser haurem d’admetre que l’aspiració inicial de certs estrangerismes no és incompatible amb la catalanització, perquè no som una illa. És el que fa el francès o el castellà, que escriu hámster en rodona i ho pronuncia amb hac aspirada. La nostra coherència ortogràfica se’n ressentirà però obrir-se a la vida obliga a ser flexible i no hi ha res més trist que morir d’un atac de coherència.

Avui, 8 de juliol del 2010

Pronúncia de handicap segons l’És a dir, el portal lingüístic de la CCMA