Definició
Nom donat a diversos aràcnids de l’ordre dels araneids i pertanyents als gèneres Lycosa i Pardosa, amb espècies més o menys verinoses, el més freqüent dels quals és Lycosa tarentula, de color fosc i de picada poc dolorosa, tanmateix.
De les més de 800 varietats reconegudes de taràntules, no n’hi ha cap de mortal per a l’home i la majoria de picades que fan no són més greus que les d’una vespa.
Etimologia
De l’italià tarantola, mateix significat, del llatí tarantula, de Tarentum, ciutat del sud d’Itàlia (Tàrent), on abundava aquesta aranya.
Usos
Però les aranyes que més m’agradaven, que em tenien com fascinat, eren les dels torrents. Ara sé que es diuen epeires i que hi ha les dels torrents i les dels jardins i altres varietats encara; aleshores l’únic que sabia, perquè els vells pagesos ho afirmaven, era que a elles al·ludeix aquella dita: «picada d’aranya i d’escurçó no hi ha temps a l’extremunció». Suposo que l’aranya a què fa referència és en realitat la taràntula, que, si bé no mata, té una fiblada molt dolorosa i que dóna convulsions; per això quan algú es mou i remou li pregunten «¿quina aranya t’ha picat?»
Joan Sales, 27 de desembre de 1936, dins Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2014)El porter del nas enorme de príncep elector, que el cert és que tenia molts coneixements d’història universal, em deia sovint: «Estimadíssim senyor recaptador, Itàlia és un país preciós en què el bon Déu es cuida de tot: un es pot estar tot el dia estirat prenent el sol i hi lliguen els gossos amb llonganisses; i si a un li pica una taràntula, aleshores es posa a ballar amb una agilitat increïble, encara que mai no hagi après a ballar…».
Joseph von Eichendorff, De la vida d’un inútil (Barcelona: Edicions de 1984, 2005), edició i traducció de Ramon Monton, pàg. 36
Tema de la setmana
Mots derivats de topònims