Gràcies al senyor Esteve, Rusiñol pogué pintar els seus quadres, llevar-se a l’hora que li semblà, no tenir la més lleu preocupació, escriure les seves novel·les i comèdies, fer la vidassa del bohemi ric. Gràcies al senyor Esteve pogué estar trist tota la vida sense conseqüències, que era el que li agradava més de tot.

Josep Pla, Santiago Rusiñol i el seu temps, dins Tres artistes (Barcelona: Destino, 1970), pàg. 522

[Camp de Bram, 15.12.1939]  Aquells plagues han atabalat fins altes hores. Afigureu-vos: són les vuit —les vuit!— i ara han apagat el llum. Fa tres hores i mitja que hem sopat i només en manquen dotze perquè el company de torn ens porti la xocolata al jaç. Quina vidassa, eh, amics?

Jordi Vallès, «Notes del camp de Bram», dins El Nadal que no vam tornar a casa. 1939, el primer Nadal d’exili (Barcelona: Acontravent, 2009), pàg. 112