COM ÉS QUE HE PASSAT LA VIDA
sense no haver quedat
presoner d’alguna trampa,
no havent tingut el fi
d’evitar-les? Ignorava
que existissin i no tinc
cap destresa instintiva
per sortir de pous o clots.
Per tant cal atribuir-ho
a un fet meravellós:
poder veure dins la fosca,
tal com fan els rats-penats,
que coneixen sense aprendre.
Com és que he arribat tan lluny,
no tenint un vademècum
ni cap brúixola adient,
rodejat de romagueres
i de fites o mollons,
preparats per fer-me perdre?
Ha estat la capacitat
de percebre la sendera
que em tocava, a mi només,
i no entendre la dels altres.
Miquel Bauçà, Els somnis (Barcelona: Empúries, 2003)
Comentaris recents
amarar
També "amerar"? "Amerar" no sols és la forma ant...
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...