Evangeli de Joan, 8

Versió de Joan F. Mira
 

I cadascú se’n va anar a casa seua, i Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. De bon matí es tornà a presentar al temple: tot el poble acudia cap a ell, i ell va seure i es posà a ensenyar. Llavors els mestres de la llei i els fariseus li porten una dona atrapada en ple adulteri, la posen enmig del rogle, i li diuen: “Mestre, aquesta dona l’han sorpresa en adulteri flagrant, i Moisés, en la llei, ens ordena lapidar les que són com ella: tu què hi dius?” Això ho deien per tal de comprometre’l i per poder-lo acusar d’alguna cosa. Però Jesús s’inclinà i es posà a escriure en terra amb el dit. Després, com que insistien en la pregunta, es redreçà i els digué: “Qui no haja comés mai cap falta, que li llance la primera pedra”. Es va tornar a inclinar i continuà escrivint en terra, i ells, en sentir això, es van retirar un a un, començant pels més vells, fins que es va quedar sol, amb la dona allà al mig; i llavors alçà el cap i digué: “On són, dona? No t’ha condemnat ningú?” “Ningú, senyor”, va dir ella, i Jesús li digué: “Jo tampoc no et condemne. Vés, i no tornes a caure en falta, d’ara endavant.”

Evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan, amb els fets dels apòstols, la carta de Pau
als romans i el llibre de l’apocalipsi, versió nova del grec per Joan F. Mira
(Barcelona: Proa, 2004, reed. laButxaca, 2011)