ravatxol
Xiquet molt viu i entremaliat.
Aquest mot era molt corrent a Alcoi en els anys quaranta del segle XX. Recorde haver-lo oït, en més d’una ocasió, aplicat a mi quan jo era xiquet. Ara sembla haver-se deixat d’utilitzar. Jo, almenys, fa molt de temps que no l’he sentit dir a ningú.
El mot ravatxol s’usa només com a substantiu.
¡Ai, ravatxol, que no penses cosa bona!
L’origen d’aquesta paraula és el cognom de la mare de l’anarquista dinamiter francés François Claudius Koenigstein Ravachol (també conegut com a Richard i com a Léon Léger), que va nàixer a Saint-Chamond, prop de Saint-Étienne, a l’est de França, el 14 d’octubre de 1859 i va morir guillotinat a la presó de Montbrison l’11 de juliol de 1892. En 1862 fou legitimat per son pare natural, un holandés d’origen alemany. Els nombrosos atemptats que va cometre, especialment a París i al centre de França, el varen fer famós a les darreries del segle XIX.
A València, al primer tramvia de vapor, que va començar a circular a l’abril de 1892, se li va donar el nom de «ravatxol», probablement perquè es considerava que era un artefacte molt perillós que podia originar una gran quantitat d’accidents. Als tramvies de cavalls, que continuaven circulant per altres línies, se’ls va donar, per mimetisme, el nom de «ravatxolets».
A l’Albufera de València, durant molts anys, hi va haver una barca anomenada «el Ravatxol», que feia el recorregut des del port de Catarroja al Palmar i d’ací al Perelló. El recorregut era, naturalment, d’anada i tornada. Transportava persones i mercaderies, especialment productes agrícoles i de pesca, així com el correu i els diaris de l’època. La barca va ser dissenyada l’any 1899 i, com que la gent considerava que era com una mena de tramvia aquàtic, li van donar el nom de «Ravatxol» per similitud amb el tramvia terrestre. Inicialment va ser una barca de vela, però en els darrers temps duia motor i estava coberta, a fi que les persones estigueren protegides de la pluja i del sol. A començament de la segona meitat del segle XX va deixar d’usar-se i la riuada de 1957 la va fer malbé. En els últims anys del segle XX els alumnes de l’escola taller de calafateria, per encàrrec de l’ajuntament de Catarroja, varen construir una rèplica de la barca original que es va inaugurar el 8 de setembre de 2002 per a ser usada com a atracció turística.
Joan Fuster cita aquesta barca en el seu llibre L’Albufera de València. Escriu Fuster:
«Abans, hi havia un servei regular de passatgers que, cada dia, de bon matí, eixia de Catarraja cap al Palmar, al Saler i al Perelló: era “el correu”, de malnom “el Ravatxol”. No sé si encara funciona: la meua notícia és merament llibresca, i no se m’ha acudit de verificar-la.»
Joan Francesc Mira també en parla en El desig dels dies. Escriu Mira:
«I seguíem encara pel camí que voreja el gran canal del port de Catarroja a l’Albufera, el mateix camí que jo havia navegat calmosament algun matí, de menut, quan fèiem excursions a menjar all-i-pebre amb tota la família, ties i cosins, viatjant dins del panxut tramvia aquàtic marjaler que feia el trajecte regular de passatgers entre el Palmar i el port catarrogí, barcassa-bus, qui sap per què generalment coneguda pel nom de Ravachol. El Ravachol, nom que ma mare aplicava també als xiquets entremaliats, i que dubte molt que ella arribara a relacionar de cap manera amb l’original personatge, Francis Claudius Koenigstein del seu ver nom, en el seu temps famós anarquista francès, si no vaig errat, dit Ravachol, guillotinat, amb tota certesa sense conèixer aquest humil valencià i lacustre homenatge.»
No és gens estrany que a València, terra de forta implantació anarquista en aquells temps, l’activista dinamiter francés despertara simpaties i s’usara el seu cognom per als usos més diversos.
El mot ravatxol, en el sentit de xiquet viu i entremaliat, és d’ús general en valencià, encara que actualment ja quasi no l’empra ningú. Però, malgrat tot, continua viu en la memòria d’aquells que el vàrem oir en la nostra infància.
Eugeni S. Reig, Valencià en perill d’extinció
Comentaris recents
a quin sant?
"Per quins cinc/set sous ?" en català?...
abrigat com una ceba
La ceba es una planta sencera amb fulles, tija i a...
quina en fora que
Una condecoració per la frase del dia. Efectivame...
cosí prim, cosina prima
Segons l'Alcover, els cosins prims o segons són e...
a quin sant?
Diria que "a sant de què" és un calc del castell...