Any de neu, any de Déu
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l’aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps. Cal tenir present que les grans nevades comporten una bona reserva d’aigua, tan necessària per als conreus.
Aquest proverbi té molts allargaments i acabaments possibles, que apunten que és bo que nevi, però no en el tros de cadascú, sinó en el del veí. És allò de veure-la de prop, però que no ens toqui directament, perquè la neu pot rostir i matar llavors i flors i deixar plantes i arbres sense fruits. Per això diuen Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
En castellà també diuen Año de nieves, año de bienes i alguns l’acaben: De granizo y hielo, año de duelo. És un proverbi força estès i amb presència en moltes altres llengües, com ara l’anglès (A snow year, a rich year) o el francès (Année neigeuse, année fructueuse [o plantureuse] o Année de gelée, année de blé).
Sovint, pel caminal d’una sénia o al mig d’un taulat, es veu un home sol, immòbil, com un arbre entre els arbres. Cada cop que aquest home respira, li surt una mica de fum pel nas i sembla que la terra respira també gràcies a aquest ésser simple i ben dibuixat. Totes les formes de l’hivern són així, lineals i ben elaborades, però el sentit és profund. Algú ha dit que l’hivern és «el pensament de l’any» i resulta una veritat com una casa. Encara més si neva, no tan sols per allò que «any de neu, any de Déu», sinó perquè puguin descansar i pensar millor els homes i la terra.
Artur Bladé i Desumvila, Benissanet. Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català, dins Cicle de la terra natal I (Valls: Cossetània, 2006)
De la cuina arribava una olor deliciosa, de l’escudella i el pollastre rostit, que feia venir salivera. I tots estàvem satisfets. Sobretot jo, que la nit anterior havia picat el tió i m’havia cagat els torrons i les neules del convit.
—Any de neu, any de Déu! —deia l’avi. S’havien apropat a la balconada, ell i l’àvia, i contemplaven el misteri de la neu. I de sobte es van mirar tots dos, amb una expressió molt tendra, i l’avi la va besar, a la galta, i li va acaronar els cabells blancs, una mica esborifats, i ella es va posar vermella com una magrana.Carme Meix, Cercles (Valls: Cossetània, 2004)
Vots: 28 (2,32%)
Any de neu, any de Déu és una obra teatral de Núria Tubau publicada per La Galera el 1977.
Etimologia de déu — Del llatí deus, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són adéu, diva, endevinalla i tedèum, però no ateu o apoteosi, derivats del grec θεός, que també significa ‘déu’ però no està emparentat amb el llatí deus.
Víctor Pàmies i Jordi Palou, Els 100 refranys més populars,
4a edició (Valls: Cossetània, 2012), pàgines 168-169
Magí Camps: «Refrany al sac i ben lligat» (La Vanguardia, 20.12.2012)
Joan Josep Isern: «Els refranys: les coloraines de la parla»
Comentaris recents
ceba [2]
El mot ceba al País Valencià també s'empra per ...
ceballot
També és com s'anomena el calçot a part de l'Al...
a quin sant?
"Per quins cinc/set sous ?" en català?...
abrigat com una ceba
La ceba es una planta sencera amb fulles, tija i a...
quina en fora que
Una condecoració per la frase del dia. Efectivame...