Hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquesta expressió. Sembla que al segle XVII (o potser era ja al XVIII) es va posar de moda, entre l’alta societat francesa, no acomiadar-se quan s’abandonava una reunió o una festa per no interrompre les converses en curs. Una altra explicació seria que, en època de guerra, els soldats francesos prenien el que necessitaven de les cases sense demanar permís ni compensar-ne els propietaris (un costum malauradament extensible a soldats de qualsevol altra nacionalitat).
Aquesta expressió també existeix en anglès («to take French leave») i en alemany («sich [auf] französisch empfehlen/verabschieden»); en francès, però, en diuen «filer à l’anglaise» (literalment, anar-se’n a l’anglesa).
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...