blanquer

Una interessant visió de les reformes urbanes de la Barcelona del final del XIX:

Barcelona ha millorat molt d’uns quants anys ençà, tant en netedat com en ornat; han desaparescut les muralles i los fossos; s’han obert amples vies de comunicació en lo centre de la ciutat; certes indústries, com les dels blanquers i tintorers, que donen males olors, s’han retirat als arravals; no es tardarà tampoc en traure de l’interior los hospitals i presons; les habitacions reuneixen més bones condicions; les fatxades se netegen més sovint; abunda l’aigua en les fonts; se perfecciona l’empedrat; se fan nous i esbarjosos conductes per a les aigües brutes; se planten arbres i es tracen jardinets per tots cantons, fins dalt del Tibidabo; se reguen les places i carrers de matí i tarda, i no obstant, Barcelona és mal sana. ¿No s’hi podria trobar un factor en els costums moderns?

Miquel Cuní i Martorell, Una excursió sense sortir de casa (1890)