Odile Arqué Gibernau, de Badalona, ens ha enviat una possible explicació de les seques que apareixen en aquesta expressió:
Mon pare (n. 1913) havia sentit que el seu sogre —el meu avi matern (n. 1885), que era del Masnou— explicava això:
En una fonda de Barcelona, hi va entrar un home a demanar un plat de mongetes però, perquè l’àpat li sortís més econòmic, va dir que no calia que li posessin pa, que ell ja se’l portava, i tampoc volia vi.
El cambrer va entrar a la cuina cridant «Un plat de seques per un que es porta el pa i de vi no en vol!». El client, avergonyit, va cridar l’atenció al cambrer i li va dir que marxava per la manera com els seus crits l’havien fet quedar malament. Amb això, el cambrer es gira cap a la cuina i crida: «Alto les seques, que el senyor s’ha enfadat!»
L’explicació sembla una mica pitarresca. No sé si ho és. Però… se non è vero, è ben trovato.
I sí que deu ser veritat, a més de ben trobat, perquè Joan Comasòlivas i Font, de Sabadell, Julià Jené, de Barcelona, Àngels Borrós, de Manresa, i Josefina Terricabras i Mas i Sergio Casas i Curto, tots dos de Badalona, ens han fet arribar versions molt semblants d’aquesta anècdota.
Comentaris recents
a quin sant?
"Per quins cinc/set sous ?" en català?...
abrigat com una ceba
La ceba es una planta sencera amb fulles, tija i a...
quina en fora que
Una condecoració per la frase del dia. Efectivame...
cosí prim, cosina prima
Segons l'Alcover, els cosins prims o segons són e...
a quin sant?
Diria que "a sant de què" és un calc del castell...