Definició
Verbositat, abundància excessiva de paraules.
tenir bona parola Tenir facilitat de paraula.
tenir molta parola Parlar molt.
Etimologia
De l’italià parola, ‘paraula, parla’.
Usos
—De què ha de tenir experiència un lloro, home? Això entra a la barretina de qualsevol. De xerrera. Era un bitxo de molta parola. Es passava el dia xerra que xerra, i sabia més coses que una enciclopèdia en quaranta volums. El vaig tenir durant vint anys; em va durar més que la meva primera dona; tenia més bon caràcter que ella, i això que renegava molt.
, Crist de 200.000 braços (Barcelona: Proa, 1974)Els negociants a l’engròs venien a comprar. A la llinda de la porta, a les envistes del mar, se solien fer els tractes. El pare s’estava dret, recalcat al brancal, amb les mans a les butxaques, i escoltava pacientment, tot fumant i amb els ulls mig aclucats, la parola dels negociants. Ell no gastava gaire saliva: demanava preu i deixava dir. A la fi venien els oferiments.
El rem de trenta-quatre (1904)
—M’ho doneu per tant?
—Hissa!
—Ne voleu més-quant?
—Hissa, hissa!
—Posem-ho a tant-més-quant?
—Amarra.
Pronunciada la paraula amarra, ja la venda estava feta, i era tan sagrada i tan ferma com si n’hagués passat el notari.
Tema de la setmana
Un dels poemes d’Enric Casasses (Barcelona 1951) fa: «La manera més salvatge, | selvàtica i salvadora | de moure el cos, la manera | més subtil i muscular, | més a prop de la Matèria | Feta Font Perquè Font És, | el moviment del cos més | insultant de tots i, sí, | si vol, el més amorós, | és la paraula i parlar.» La paraula i parlar: heus aquí el tema d’aquesta setmana.