Definició
1 Ocellet d’una niuada nascut darrer.
2 (p. ext.) El fill més petit de tots.
Etimologia
De cagar (del llatí cacare, mateix significat, mot de formació expressiva) i niu (del llatí nidus).
Usos
Aquest és el pare,
«Aquest és el pare», moixaina de dits
aquesta és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes
i aquest diu:
— no n’hi ha, pel caganiu?—No m’agraden els discursos; penso que si algú ve aquí és perquè ja té edat de fer-se responsable dels seus actes. Els caganius són amb Peter Pan. I tu, Wendy, encara que vagis d’incògnit, sabem qui ets. Peter Pan et va segrestar perquè li sargissis els calçotets i fessis de mainadera dels nens perduts que es mamen el dit.
Olga Xirinacs, Wendy torna a volar (Barcelona: Cruïlla, 1996), pàg. 77
Tema de la setmana
«El català està carregat de paraules, fraseologia, topònims i malnoms relacionats amb la defecació. Com les expressions tenir mal de ventre pel cagar d’un altre (preocupar-se excessivament pels problemes dels altres) o haver de fer cagar molts culs, que es refereix a les dificultats per mantenir una família extensa. També hi ha dites de la cultura popular, com la fi del Cagaelàstics o aquesta sentència filosofal: ‘Caga el rei, caga el papa, de cagar ningú s’escapa’.» Ramon Solsona, «Caganiu» (La Vanguardia, 11/08/2002).