Definició
No estar ocupat (algú o alguna cosa, sobretot un càrrec, funció, plaça).
Etimologia
De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’.
Usos
L’art de fer vacances —ho he dit algun cop?— és complementari de l’art de treballar, i tal vegada més difícil. Per ajupir-se sobre la feina, hom necessita, sens dubte, una remarcable dosi de coratge i una remarcable pressió de les responsabilitats immediates. Però un cop ajupit, un cop les mans o el cervell han agafat el ritme de la feina, el plec professional, el vertigen del guany o l’ensopiment de la mecanització, que n’és de difícil redreçar-se amb una mica de gràcia i de dir: «Pleguem; anem a vacar durant quatre o cinc dies…».
Carles Soldevila, «El ritus pasqual» (La Publicitat, 1 d’abril del 1926), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Empúries, 2004)En el fons, les vacances són un invent projectat exclusivament de cara a la gent que treballa: constitueixen una espècie de pausa higiènica, que permet de relaxar els músculs, el cervell i l’ànim. Les persones ocioses no necessiten «vacar»: elles «estiuegen» o «hivernen», que és una cosa molt diferent.
Joan Fuster, «Ara que s’han acabat les vacances», dins Sobre Freud i més coses (1972), reproduït a Aforismes (Alzira: Bromera, 1999)
Tema de la setmana
Mots estiuencs. Recordeu que a partir de la setmana vinent i fins al setembre ‘Cada dia un mot’ tanca per vacances.