Definició
1 Tros llarg i estret de paper, de drap, etc.
Una llenca de cansalada.
2 (p. ext.) Faixa llarga i estreta de terra.
Etimologia
Mot peculiar del català, d’origen incert; podria ser resultat d’un encreuament de mots diversos de sentit semblant, com llengua, penca, llesca, però no es pot descartar que sigui un mot preromà independent d’aquests.
Usos
D’aquí dalt es veu la terra plana i, a la dreta, la Rambla de la Viuda, que és la frontera a llevant de l’Alcalatén. Abans se n’havia dit la Rambla d’Algónder. L’he travessat abans d’ahir, per arribar a l’Alcora. Tenia una amplada considerable de riu, però el llit, ple de pedres grosses, estava absolutament sec, i semblava estar-ho des de molt de temps. Costava d’imaginar que alguna vegada hi hagués baixat aigua, era com una llenca de desert empeltada.
Josep M. Espinàs, A peu per l’Alcalatén (Barcelona: La Campana, 1996), pàg. 57S’havia ennuvolat. Rememoraves aquells barris de la Ciutat Nova i la Ciutat Vella nevats, el fred vivíssim sobretot incrustat a les orelles, com si es tornessin glaç i d’un moment a l’altre s’anessin a desprendre fetes miques, talment llenques de gebre que penjaven d’una soca amb la sensibilitat perduda.
Robert Saladrigas, El sol de la tarda (Barcelona: Columna, 1992)