—En Soleràs errava greument en això com en altres coses; una vegada arribà a dir-me: «Si no m’ha vagat mai de suïcidar-me és perquè prefereixo ser un suïcida fracassat, ¡el fracàs fins en el suïcidi!» Sí, em va dir literalment això, una vegada; potser no era més que un estirabot, com tants en deia, però sovint els seus estirabots amagaven un fons real. I excusi’m altra vegada si li parlo tant d’en Soleràs.
   —¿Excusar-lo? Però si ja l’hi he dit, és precisament d’en Soleràs que vull parlar-li. ¿És que està prohibit parlar d’en Soleràs?
   —En aquell «dinar de gala» em va semblar que a vostè no li agradava que n’hi parlés.

Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 2012), pàg. 475

A tu t’agrada dir estirabots; no t’adones del mal que unes paraules poden fer. Unes paraules que se’ns escapen, que deixem caure a la impensada, poden obrir un pou als peus d’un altre; un pou sense fons —i potser l’altre pateix de vertigen… A tu t’agrada passejar-te arran dels precipicis; ¡i a mi em fan rodar el cap!

Joan Sales, Incerta glòria, pàg. 211