Definició
1 Torre des d’on es pot observar mirant de lluny per donar avís del que hom hi descobreix.
2 Acció de vigilar.
«Fer talaia»: mirar, un caçador, des d’un lloc oportú per veure per on van els animals que vol caçar.
Etimologia
De l’àrab talayik, plural de talika, ‘sentinella’, de l’arrel t-l-k, ‘estar a dalt, a l’aguait’.
Usos
Un dia era a la redacció de La Publicitat i hi feia els ninots per la pàgina infantil dominical. Darrere meu, immòbil en la seva talaia, hi havia algú que romania incansablement atent al meu quefer…
Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 3 (Barcelona: Pòrtic, 1991), pàg. 62