Definició
1 Figura retòrica que consisteix a fer parlar persones absents o difuntes, o coses inanimades i abstractes, com si fossin presents, vives i animades.
2 Afectació de gravetat.
Sempre parlava amb molta prosopopeia.
Etimologia
Del llatí prosopopoeia, i aquest, del grec prosopopoiía, mateix significat.
Usos
Per això, aquests dies del final d’estiu, vull recomanar-los la lectura del llibre de Fernando Sapiña Un futur sostenible? El canvi global vist per un químic preocupat (Publicacions de la Universitat de València, 2001). Poques obres els resultaran més clares, més sintètiques, més explícites i lacerants. El professor Sapiña encarna el model de científic ciutadà «preocupat», i per això ha escrit aquest llibre, lluny de la prosopopeia acadèmica, per ser llegit i entès per tothom. En contra de l’actitud conformista de la societat (tots hem patit la xafogor aquest estiu, però hi ha hagut algun tipus de ressò social?), l’autor anima a la conscienciació i a la pressió dels ciutadans perquè els governs s’impliquen en una política ecològicament sostenible.
«Fitar el futur» (El Temps, 16-22 de setembre del 2003)
Tema de la setmana
Passat el dia del llibre, ara que en tenim uns quants més a la pila, veurem uns quants mots relacionats amb figures retòriques i literàries, tots ells, a més, provinents del grec, que en sabien un niu, d’aquestes coses.