Definició
Porció relativament prima i de gruix uniforme treta d’un pa tallant-lo de banda a banda per la seva amplada.
S’ha menjat dues llesques de pa i un tros de formatge.
Una llesca sucada amb oli.
«A mitjan dinar, qui no té llesques, se’n fa» (refrany mallorquí).
Etimologia
D’origen incert, molt probablement preromà.
Usos
Demanàrem dinar, ens feren entrar en un petit menjador, on una dona posà plats i gots sobre la taula; tornà a entrar i deixà sobre la taula, sabeu què?, doncs, un pa de dos quilos. Quan ens veiérem sols davant aquella meravella, ens miràrem i ens posàrem a riure i riure. ¿Com podia ser que ens deixessin al davant aquell pa sense vigilar-nos? Allò sí que era divertit… Pensar que a Barcelona el pa es robava com ara es pot mirar de robar una joia… Vaig començar a tallar llesques, que anaven desapareixent tot seguit. Molt aviat, però, ens sentírem satisfets. Els nostres pobres estómacs segurament s’havien encongit amb el llarg dejuni, com s’encongeixen les samarretes mal rentades.
Josefa Armangué, Una família en exili. Memòries (1935-1965) (Barcelona: Curial, 1981)De tant en tant la mort i jo som u,
Miquel Martí i Pol, «Metamorfosi I», dins Quadern de vacances (1975)
mengem el pa de la mateixa llesca,
bevem el vi de la mateixa copa
i compartim amicalment les hores
sense dir res, llegint el mateix llibre.
De tant en tant la mort, la meva mort,
se’m fa present quan sóc tot sol a casa.
Tema de la setmana
Divendres vèiem què volia dir fer la llesca, però alguns subscriptors, com ara Bartolomé Coll de València o Carme Hernández de Castelldefels, ens demanaven per la paraula llesca, amb la qual encetem una setmana de mots relacionats amb una cosa tan bàsica com el pa.
A Meliana a l’Horta diuen llesques amb ou al mateix que a Pego diem rosques amb ou. Ara que n’és el temps i tots en diuen ‘torrikhas’. Per cert, rosques com a llesca de pa torrada també és ben interessant com a alternativa a les torrades.
I també es diu “no estic per a rosques” en comptes del “no está el horno para bollos”.
A les fleques tenen ara una màquina que talla el pa en llesques. Totes són igual de gruixudes. Abans el pa es llescava manualment amb una ganiveta. D’aquí deu venir el refrany: “En llescar el pa es coneix la madrastra”.