Escric aquestes línies mentre es va destapant, a poc a poc i dia rere dia, com qui passa els fulls d’un sumari, el cas Millet. Deu haver començar, aquest lladronici, amb la temptació de desviar petites quantitats i ha acabat creant un monstre de proporcions tan notables que és curiós que tanta gent mirés cap a una altra banda durant tants anys.

Patrícia Gabancho, El retorn dels catalans (Barcelona: Meteora, 2010)

Umberto Bossi, el fundador, el líder carismàtic (que començà la seua carrera política a l’extrema esquerra, en el Partito di Unità Proletaria), apareixia com l’enemic radical del vell sistema, l’assot de la corrupció, l’acusador implacable del lladronici de «Roma» i dels polítics italians. Fins que, tal com vostés deuen haver llegit als diaris, el pare incorruptible de la pàtria padana, o llombarda, o nordista, ha hagut de dimitir com a líder de la Lega, justament per un escàndol monumental de corrupció i d’aprofitament familiar de subvencions i de diners públics.

Joan F. Mira, «Bossi, i companyia» (El Temps, abril 2012)