blanquer
Una interessant visió de les reformes urbanes de la Barcelona del final del XIX:
Barcelona ha millorat molt d’uns quants anys ençà, tant en netedat com en ornat; han desaparescut les muralles i los fossos; s’han obert amples vies de comunicació en lo centre de la ciutat; certes indústries, com les dels blanquers i tintorers, que donen males olors, s’han retirat als arravals; no es tardarà tampoc en traure de l’interior los hospitals i presons; les habitacions reuneixen més bones condicions; les fatxades se netegen més sovint; abunda l’aigua en les fonts; se perfecciona l’empedrat; se fan nous i esbarjosos conductes per a les aigües brutes; se planten arbres i es tracen jardinets per tots cantons, fins dalt del Tibidabo; se reguen les places i carrers de matí i tarda, i no obstant, Barcelona és mal sana. ¿No s’hi podria trobar un factor en els costums moderns?
Miquel Cuní i Martorell, Una excursió sense sortir de casa (1890)
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...