Salvador Espriu
Trenta diners, a Sepharad,
són una grossa quantitat.
Et venc per ells, i fins per res,
no sols aquest despullat pres,
sinó la nostra dignitat,
el cel, els camps, els déus, el blat,
tot el país, de mar a mar,
llengües, costums, passat, futur,
el pensament, la llei, el fur.
És un bon preu, no et costa car.
Només pretenc de rosegar,
segur, tranquil, un tros de pa,
al sol, xau-xau, un os de gos.
Fes i desfés, com si no hi fos.
Vull aquest bri d’un curt present
de vell. Després, que bufi el vent.
Mort jo, i en creu el condemnat,
amb forta mà pren el ramat.
Aparentment brau o lleó,
mai no li tinguis gens de por:
llargs anys de neu han capolat
el poble meu de Sepharad.
Salvador Espriu, Setmana Santa, XX (1971)
Comentaris recents
fer més voltes que el vint-i-nou
A Palafrugell se'n diu voltar com un porc ...
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...
arregussar
Retrossar sembla un gal·licisme. Esteu segurs que...