Rudolf Ortega
Una de les estratègies que de vegades fan servir els mots intrusos a fi de camuflar-se i mantenir l’incògnit és recórrer a la traducció, i per tant emprar paraules ben catalanes i així no despertar sospites. És a dir, el que se’ns esmuny dins la llengua no és ni tan sols un barbarisme habitual, sinó una còpia fraudulenta, i finalment el resultat d’aquestes traduccions també pot acabar excloent l’expressió pròpia.
El futbol ens en dóna un exemple ben sabut. En castellà es designa el conjunt de jugadors i equips de futbol que integren un mateix club, però que no són el primer equip, com la cantera; el terme doncs designa el lloc d’on s’extreu pedra i alhora, en sentit figurat, la matèria primera d’un equip de futbol. En català, però, som més vegetals, i prescindim de la traducció pedrera per inclinar-nos més aviat pel planter, és a dir l’indret on es fan créixer les plantes.
Rudolf Ortega, Tots els dubtes (Barcelona: RBA La Magrana, 2014), pàg. 203
En sentit literal, un planter és el ‘lloc on hi ha les plantes nades, on es crien les plantes petites, destinades a ser trasplantades; conjunt de plantes destinades a ser trasplantades: Un planter de cebes’.
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...