Som hereus dels estranys que entronitzen hotels 
que encimenten platjals que urbanitzen l’atzur 
Hi ha tants Judes aquí! Hi ha tants rics fariseus 
que vendrien sa mare per treure’n profit! 
He tractat de comprendre el Wittgenstein més fosc 
Del que no es pot parlar cal fer-ne poesia 
Macaret a l’hivern sembla Thule al fosquet 
la serena que cau ve de Skjölden i lluny 
veig el far de Favàritx que em vetlla la nit 
Vull salvar amb cada mot els fragments enrunats 
d’aquest món menorquí on comença la mar 
i s’acaba una terra d’ullastres i pins 
Els miratges no sempre són un paradís 
ni els poemes un simple artefacte verbal 

• Ponç Pons, «Insulària», dins Nura (Barcelona: Quaderns Crema, 2006) – vegeu aquí el poema complet