Passatges amb ‘pas’

No és pas un autor el que cerquem, quan llegim, sinó la vida, en la seva extensió i la seva complexitat, allò que reconeixem en la lectura.

  • Antoni Marí, La vida dels sentits (2004)

 

Cal trobar per a cada cosa el mot que no li pesa —que li fa una carícia i no pas justícia.

  • Xavier Rubert de Ventós, Manies i afrodismes (1993)

 

No en dubti pas: els qui vindran més endavant escriuran més bé que no ho hem fet nosaltres. Per aquesta raó escrivim, almenys jo.

  • Josep Pla, Per acabar (1992)

 

Avui, ser una persona educada és una gosadia. O una ètica personal. Jo crec que s’ha de ser educat fins i tot amb els atracadors. A tot estirar, hauríem de dir que no els saludaríem pas pel carrer.

  • Montserrat Roig, Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992)

 

Sóc un convençut que la poesia la fa tant o més el lector que no pas l’autor; sovint és el lector qui posa en els versos la poesia que l’autor no hi ha sabut posar.

  • Joan Sales, Cartes a Màrius Torres (1976)