Origen de l’expressió ‘de fil de vint’

Origen de la locució ‘de fil de vint’

La denominació fil de vint (del núm. 20) correspon a la numeració emprada en la indústria tèxtil per a la llana cardada, segons la qual el número d’un fil és el pes en grams d’una madeixa de 504 metres. Aquest és un sistema de numeració directe, és a dir que com més prim és el fil més baix és el número que li pertoca. Per consegüent, direm que un fil és del núm. 20 (fil de vint) quan una madeixa de 504 m pese 20 g. El fil de llana cardada més fi que se sol fabricar és el del número 18, ja que fils més prims es trenquen amb facilitat. A Alcoi, en l’època en què es teixia el triturat obtingut a partir de draps vells, s’usava, per al fils que s’obtenien filant la borra, la mateixa numeració que per als fils que s’elaboraven a partir de la llana cardada però, evidentment, amb una matèria primera de tan baixa qualitat era molt difícil aconseguir el núm. 20 i pràcticament impossible fabricar-ne d’un gruix més petit. Per consegüent, una tela teixida amb fil de vint era la de major qualitat possible en regenerat. Aquest és l’origen de l’expressió.

Els alcoians no pronunciem ‘fil de vint’ sinó ‘fil d’a vint’, igual que la major part dels valencians no diem ‘pa de quart’ ni ‘llit de cos i mig’ ni ‘és de xavo’ sinó ‘pa d’a quart’, ‘llit d’a cos i mig’ i ‘és d’a xavo’. Però com que segons la normativa no és correcte d’apostrofar la preposició de davant d’una vocal tota sola (caldria escriure de a en lloc d’escriure d’a) i a més a més es recomana de procurar evitar la coincidència de dues preposicions que no formen preposició composta, l’única manera d’escriure l’expressió alcoiana que estudiem sense violentar la norma és de fil de vint.

Eugeni S. Reig, Valencià en perill d’extinció, 2a edició (2005), pàg. 243

Mot relacionat