L’origen de l’estiuet de Sant Martí és explicat, en la mitologia popular catalana, de dues maneres diferents, que reconta Joan Amades (BDC, xviii, 218). Segons una versió, essent Sant Martí soldat, va passar pels Pirineus en temps d’hivern rigorós; sorprès per una forta nevada, demanà hostatge a una masia; l’endemà, compadit l’amo del mas de veure el poc abric que el soldat portava, li donà una capa perquè es pogués abrigar; represa la marxa, li comparegué un captaire mig nu i tremolant de fred, i Sant Martí, partint la capa amb l’espasa, en va donar la meitat al captaire; aquest era el diable, que volia temptar el sant; i Nostre Senyor féu abonançar el temps perquè el caritatiu Martí pogués fruir d’un temps suportable, en paga de la seva bona obra; aquella placidesa de temps va perdurar i ha pres el nom del sant que en va esser la causa.

Segons una altra tradició, Sant Martí passava per la vall d’Aran (diuen uns) o per un poble veí de Barcelona, avui Sant Martí de Provençals (diuen altres), i trobant-se enmig d’una greu tempesta, demanà acollida a una casa de pagès, on fou agradosament hostatjat. La gent d’aquella masia es queixà de la cruesa del temps que els feia perdre les collites; i Sant Martí, agraït envers aquells camperols, els va prometre que cada any, després de les primeres fredors, enviaria alguns dies de bonança, perquè així els fruits se’n sentissin beneficiats i els pagesos no sofrissin perjudici.

Font: Diccionari català valencià balear, entrada estiuet