Aigües als ulls
Miquel Martí i Pol
Posem que encara hi hagi colomins
i gent que es cura només amb tisanes,
i quatre o cinc donzelles candoroses,
i un vaixell que no salpa mai del port
per por de les marees. I posem que
tres parallamps fan un bosc futurista,
i un mar de teules un pèlag profund,
i dos pardals un món ple d’esperança.
Posem, encara, que si tanco els ulls
veig una noia nua i transparent,
i que darrere seu, allí on l’ombra
aparenta més densa, més profunda,
si tanco amb força els ulls, de sobte esclaten
rams de colors; i ella riu aleshores.
—La pell del violí (1972-1973)
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...