Aigües als ulls
Miquel Martí i Pol
Posem que encara hi hagi colomins
i gent que es cura només amb tisanes,
i quatre o cinc donzelles candoroses,
i un vaixell que no salpa mai del port
per por de les marees. I posem que
tres parallamps fan un bosc futurista,
i un mar de teules un pèlag profund,
i dos pardals un món ple d’esperança.
Posem, encara, que si tanco els ulls
veig una noia nua i transparent,
i que darrere seu, allí on l’ombra
aparenta més densa, més profunda,
si tanco amb força els ulls, de sobte esclaten
rams de colors; i ella riu aleshores.
—La pell del violí (1972-1973)
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...