COM ÉS QUE HE PASSAT LA VIDA
sense no haver quedat
presoner d’alguna trampa,
no havent tingut el fi
d’evitar-les? Ignorava
que existissin i no tinc
cap destresa instintiva
per sortir de pous o clots.
Per tant cal atribuir-ho
a un fet meravellós:
poder veure dins la fosca,
tal com fan els rats-penats,
que coneixen sense aprendre.
Com és que he arribat tan lluny,
no tenint un vademècum
ni cap brúixola adient,
rodejat de romagueres
i de fites o mollons,
preparats per fer-me perdre?
Ha estat la capacitat
de percebre la sendera
que em tocava, a mi només,
i no entendre la dels altres.
Miquel Bauçà, Els somnis (Barcelona: Empúries, 2003)
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...