La sang (fragment)

 

Mercè Rodoreda

 

mrodoreda_22contesQuan el meu marit va arribar, tenia tots els llums de la casa encesos i estava cansada i així que el vaig veure ja em va caure l’ànima als peus. Va entrar i va tancar la porta amb una desesma tan grossa que, de moment, em vaig pensar que estava malalt. Va anar cap a la cambra i el vaig seguir, sense badar boca, com si fos la seva ombra. Es va treure l’americana i la va deixar damunt del llit i se’n va anar fins a la finestra i es va quedar allí, plantat, com si fos de fusta. No gosava dir-li res. Vaig agafar l’americana i recordo que caminava de puntetes com si hagués entrat a l’església en el punt que alcen Nostre Senyor; i vaig penjar l’americana al penja-robes de darrera de la porta. I el meu marit estava allí, quiet, de cara al jardí i d’esquena a mi. M’hi vaig acostar i sense ni donar-me temps de preguntar-li què li passava es va girar i se’m va abraçar, i, sap?, plorava… I plorava desconsoladament, com jo a les nits que havia estat més trista. No em va dir res, no. Li vaig preguntar per què plorava i no em va voler ni contestar. A l’últim es va calmar i va dir: «Anem a dormir, anem…» I semblava un nen petit i em va fer una pena…

Mercè Rodoreda, fragment del conte «La sang», dins Vint-i-dos contes (1958)