Maria-Mercè Marçal

Mai cap amant no ha gosat arribar
al lloc extrem des d’on tu m’acarones.
De dins enfora, amor, sento les ones
i em faig areny i duna i penyalar.

Sorra i record de demà, mans enceses
pel risc, mirall de l’ombra de l’ahir
que et congrià i et féu hoste de mi,
jo visc en tu, en les teves escomeses.

Tu vius en mi i et mous pel clos comú
—aigua a l’aguait de les veus de la terra
que esborra amb sal el rastre de la guerra—

¿Sents el llevant com tempta, cor dejú,
els molls remots on l’urc se’m desaferra ?
Creixent en tu, la mar i jo som u.

Sal oberta VIII (1982)