Avui més generalment en la forma popular trasto, treta del plural trastos; del ll. transtrum ‘banc on seia el remer en la nau’, que és també el sentit més antic en català, aplicat així mateix a d’altres bancs i als llocs que ocupaven la gent d’una reunió o d’una comitiva; d’aquí es passà per una part a designar mobles vells i altres trastos, i també a les barretes travesseres (comparades als bancs de la galera) que serveixen per tocar certs instruments de corda (d’on dur el trast o pòndol d’una obra); per altra banda, a l’espai assignat a algú o alguna cosa: rang que té algú, solar per a edifici, espai que ocupa un animal, etc.
- Joan Coromines, Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, a cura de Josep Ferrer i Costa (Badalona: Ara Llibres, 2016)
Comentaris recents
fer més voltes que el vint-i-nou
A Palafrugell se'n diu voltar com un porc ...
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...
arregussar
Retrossar sembla un gal·licisme. Esteu segurs que...