És una de les males herbes dels bancals, una de les famoses, per la tenacitat i la resistència a desaparèixer, malgrat els esforços dels llauradors, perquè amb només un trosset que en reste de rizoma entre la gleva, hi torna a rebrotar. Però, tot i tot, el llaurador sap també que és una bona herba remeiera.
A voltes s’anomena gram d’horta, gram de secà o gram corredor.
- Joan Pellicer, Costumari botànic 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 2004)
Usareu del gram les arrels, o millor dit, els rizomes. Les bullireu i les prendreu sense por sempre que tingau set o almenys quatre tasses al dia. Açò, per ser diürètica, us netejarà els ronyons. Endemés, purificareu la sang, accelerant l’expulsió de les toxines i altres residus perjudicials.
- Josep Mascarell i Gosp, Amics de muntanya: excursionisme i plantes medicinals (1961)
Comentaris recents
guatlla
Al País Valencià, almenys a les comarques de la ...
guatlla
Aquell baix llatí "quaquĭla", per força paraula...
garrofa [2]
Una de les obres més populars d'en Frederic Soler...
llufa [2]
Correcte! Encara que per aquestes ventositats sile...
llufa [2]
Gràcies ! Nosaltres també ho empravam per una v...