V CONCURS ‘CADA DIA UN MOT’

Plantejar un enigma s’assembla molt a fer de crupier a la ruleta francesa. El llances com qui llança una bola. Així: “Una mà que és un puny però amb els dits ben estirats de la qual surt disparada una boleta blanca, aparentment innòcua, que llisca veloç per la polidíssima fusta d’aquest velòdrom bonsai amb un zumzeig més propi de la llebre mecànica del canòdrom. Mentrestant, a la part interior de la pista, un zoòtrop numerat emet una sèrie contínua en roig i en negre, només interrompuda per la fugaç pinzellada verda del zero, i la bola blanca llisca pista avall, cada cop més a prop de la zona numerada. Fa un primer intent, prop del catorze, i en surt rebotada amb violència, per la tangent, fins arribar un altre cop a la zona alta del velòdrom giratori, ara ja sense l’embranzida circular necessària per resistir la força centrípeta, estamordida pel primer rebot i ben a punt per recaure a pes cap a la zona del zoòtrop numerat, aquest cop als antípodes del catorze, prop dels dominis del trenta-quatre, vermell, parell i passa. Però quan ja tot sembla dat i beneït, a l’últim tram de la caiguda la bola blanca encara romanceja una mica a banda i banda de la rebava que separa els números davant l’expectació creixent del públic que voreja la taula amb tots els músculs en una tensió insostenible que arrenca a les puntes dels dits dels peus i es projecta amunt fins als fervorosos estiraments generals de coll amb què tothom prova d’escatir si finalment la bola es decantarà cap a la dreta o cap a l’esquerra, a l’esquerra o a la dreta i… plof. És just a l’esquerra del trenta-quatre que cau. Una altra vegada al disset.”

Aquest fragment de Farsa serviria per descriure les sensacions que tenia quan vaig llançar un repòquer de mots a la rodalletres del rodamots: cavall, dotzena, quinzena, transversal, quadre. No sé pas si Wittgenstein tenia raó quan afirmava que, donada una sèrie qualsevol d’elements, sempre és possible trobar un criteri lògic que l’expliqui. Però sé que la sèrie de cinc mots que he proposat contenia alguns paranys buscats: la pista falsa del cavall imprès en un naip que permetia una aproximació numèrica, la falsa germandat semànticomorfològica entre dotzena i quinzena… Ara, la lectura de les respostes rodamotaires em fa adonar que també en contenia alguns d’ignots. M’ha interessat especialment el nombrós descart de transversal. Les exploracions no ruletaires són precioses. En algun cas fins i tot voregen la criptografia. No les glosso aquí perquè els pertinents comentaris que el jutge camiller Pau Vidal fa per justificar el premi a la resposta més original me n’exonera. Diria que el jutge Vidal ja n’ha tret l’aigua clara. Només vull dir que la capacitat relacional que permet el llenguatge és una de les meravelles més sòlides del pensament humà. Moltes gràcies a tots per participar en aquest concurs i, en especial, al Jordi Palou per organitzar-lo i al Pau Vidal per exercir de jutge en uns temps tan difícils per al poder judicial. Queda clar que a Rodamots la divisió de poders funciona. Brindem, doncs, alçant una copa de Montesquieu.

Per acabar, voldria oferir dos enllaços a tots els rodamotaires.

El primer ens porta al Gran Casino de Barcelona. Si pitgeu Joc a la columna esquerra podreu triar Ruletes i posteriorment Regles. Com observareu, més enllà de les qüestions patològiques derivades dels jocs d’atzar, té un gran interès terminològic. Naturalment, aquest enigma –i la novel·la Farsa– comparteixen el registre lingüístic ruletaire.
http://www.casino-barcelona.com/ca/

El segon enllaç és un obsequi. Si us ho heu passat bé provant de resoldre aquest enigma ruletaire, potser us agradarà jugar a la ruleta més lletrada del món. A la rulletra no hi ha números sinó lletres ni s’hi aposten calés sinó paraules. Un dels personatges de Farsa la somia, i ara és realitat a la xarxa. Visiteu-la i feu rodar els mots.
http://www.rulletra.com/

Roda el mot i torna-hi.

Salut i verbs!

Màrius Serra
http://www.mariusserra.cat/

 
La primera resposta correcta a l’enigma plantejat ens va arribar dimecres 7 de març a les 10:37 del matí. Montse Bosch, de Girona, amb només tres mots sobre la taula i una bona intuïció, ens feia saber:

El tema de la setmana és (a veure com ho explico) formes diferents d’apostar en una ruleta. Gosaria dir que pot ser que els mots de demà i demà passat siguin parell (o senar), roig (o negre), passa (o falta), i segur que me’n deixo alguna (que bonic que és el 36 que dóna tant de joc, mai més ben dit).
   He de confessar que ho sé perquè ja m’estic llegint ‘Farsa’, però no dubteu que, en cas que vulguéssiu regalar-me’n un altre exemplar, el donaré a la meva cunyada que segur que li agradarà. O el posaré en circulació a bookcrossing.com, mira.
   El mot intrús és quinzena, ja que no hi ha cap divisió ni agrupació dels números d’una ruleta que sigui de quinze (per començar, quinze no és divisor de trenta-sis).

Felicitats, doncs, pel segon exemplar de Farsa que t’embutxaques, segur que la teva cunyada se n’alegrarà.

De les 42 respostes rebudes, n’hi havia sis més que també eren correctes. Tirada la ruleta per trobar un altre guanyador, la segona Farsa se l’enduu Eva Casanova, de Vilafranca del Penedès. Els altres encertants han estat Tomàs Escofet (Vilanova i la Geltrú), Joan Puig Malet (el Prat de Llobregat), Marta Montesó Gilabert (Lligallo del Gànguil, Baix Ebre), Antoni Tudurí Gibeli (Maó) i Lídia L. (Barcelona). Que constin en acta per la seva sagacitat.

Pel que fa a la tria de la resposta més original, el jurat, compost unipersonalment per Pau Vidal, ens ha fet arribar cinc accèssits i dos guanyadors ex aequo:

Accèssit I: a Maria Guasp, d’Alaquàs, per aprofitar el concurs per fer versos dolents, i a sobre amb trampa:

Però també, i ací ve l’embolic de trencar-se massa la closca, podríem destriar el mot quadre perquè mentre que cavall i transversal rimen entre si, igual que dotzena i quinzena, el mot quadre no rima amb cap d’ells, a més podríem utilitzar-los per compondre un verset coent amb rima:

 «Per la muntanya se’n va el cavall,
amb la seua família, que en fan un dotzena,
no tornarà fins d’ací a una quinzena.
Per la muntanya se’n va pujant en pla transversal.»

Un verset “coent”… On la veus la coentor?

Accèssit II: a Pilar Tió i Pasqual, de Gelida, per enunciar la quarta llei física del moviment: “És que amb aquestes dotzenes no es pot anar enlloc!”

Podria ser ‘dotzena‘ la que no quadra? Les altres quatre paraules totes fan referència a anar d’una banda a una altra: una cosa transversal travessa d’una banda a una altra; en una quinzena els cotxes aparquen d’una banda a una altra; amb el cavall podem anar d’una banda a una altra, i el quadre el podem posar en una banda o en una altra.

Accèssit III: a Guillem Altarriba, de Barcelona, per reivindicar la llibertat dels equins, dels gèneres (un quadre/una quadra) i, posats a fer, dels pronoms febles:

En un QUADRE, poden haver-hi CAVALLS, hi poden haver una DOTZENA o una QUINZENA.
Però normalment no estaran en formació TRANSVERSAL, sinó que cada un anirà per a on vulgui.

Accèssit IV: a Ricard Gonzàlez Tambo, també de Barcelona, per veure el món des d’una graella (apel·lant, de passada, al bons temps de joventut, que sempre ajuda):

No encaixa CAVALL.
Per què: tenint en compte una de les dues professions comunes de Màrius Serra i de Pau Vidal (per cert, company meu a l’Institut Jaume Balmes), la de creadors de mots enreixats (l’altra és la de bons escriptors), crec que els altres quatre mots hi estan relacionats. QUADRE és un dels espais en blanc d’aquells, DOTZENA i QUINZENA són unes de les línies verticals o horitzontals, i TRANSVERSAL pot ésser una de les paraules dels mots enreixats quan s’encreua amb les altres.

Accèssit V, a Juan Monterde, de Vila-real, perquè les onze van tocant, encara que siguin tres quarts de vuit:

Crec que la paraula que no encaixa és ‘quinzena‘.
Les altres quatre tenen relació amb el número 11.
Cavall, ja en el comentari s’esmenta que el cavall és l’onze en els jocs de cartes.
Dotzena, ja en el comentari, una ‘dotzena curta’ són onze, de la mateixa manera que una dotzena de frare en són tretze.
Transversal és una paraula d’onze lletres, però també en el comentari, ‘el primer és el primer’ recorda a dos uns.
Quadre. També en el comentari, ‘Si s’examina només li val l’excel·lent’ vol dir que el personatge no només trauria una qualificació de 10, sinó, encara més, en trauria un 11.

I les guanyadores a les respostes més originals són aquestes dues, ex aequo, perquè després diguin que el Red Bull no fa mal:

Mari Carme Leseduarte, de Terrassa:

El tema és “sons oclusius sords”. Les paraules cavall, quinzena, quadre i transversal comencen pels fonemes [k] o bé [t], que són oclusius sords; es caracteritzen per una interrupció completa del corrent fònic i es realitzen sense vibració de les cordes vocals. En canvi, dotzena comença per [d], que és un fonema oclusiu sonor, és a dir, hi ha interrupció completa del corrent fònic, però amb vibració de les cordes vocals. Per tant, l’intrús és el mot dotzena.

I Marta Carnicero, de Barcelona:

La paraula que no encaixa és CAVALL. La resta formen part d’una successió en què cada paraula conté una o més parelles de dues consonants seguides. Cada parella de consonants es forma utilitzant una lletra de l’anterior parella i canviant-ne una altra, de la següent manera:

doTZena –> quiNZena –> traNS veRSal –> quaDRe

TZ –> NZ –> NS –> RS –> DR

Els guanyadors rebran properament a casa seva un exemplar de Farsa, gentilesa d’Editorial Planeta.

Això és tot, doncs, de moment. Gràcies de nou a tothom per seguir-nos la veta i especialment als que heu participat al concurs.

Jordi Palou
coordinador de ‘Cada dia un mot’
el Montmell (Baix Penedès), 12 de març del 2007

Els cinc mots del concurs
http://rodamots.cat/2007/?w=10

Bases de participació
http://rodamots.cat/escreix/enigmot-marc-2007-bases/

Cada dia un mot
http://rodamots.cat/