David Paloma

El personatge
El comte de Condom, metge personal del rei Carles II d’Anglaterra (1630-1685), va idear al segle XVII uns preservatius fets d’intestins d’ovella lubricats amb oli i lligats amb una corda (diria que més aviat havia de ser un cordillet, una cosa més fina i lleugera). No és gaire clar que el tal Condom existís, però sí que ho és que el rei Carles II tenia constants aventures amoroses: segons diuen, el rei va demanar al metge en qüestió algun mètode que el previngués de la sífilis. I l’home va inventar un caputxó perfeccionat, però al cap i a la fi semblant als caputxons que els homes han fet servir des de l’antiguitat. La primera constància documental de l’ús de preservatius la trobem en unes pintures rupestres a les coves de Les Combarelles (França), datades entre el 12.000 aC i el 15.000 aC: s’hi veu un home fent l’amor amb el penis cobert. Condom, en qualsevol cas, devia estudiar i modernitzar el preservatiu. O no. L’origen del mot no és gens clar. Hi ha qui també l’associa a la vila occitana de Condom, en el departament de Gers, on fins i tot han muntat un museu del preservatiu.

La paraula
El terme es va començar a utilitzar al segle XVIII i té el significat de ‘funda de goma per al penis, usada com a contraceptiu o per a evitar el contagi de malalties venèries’. El Gran diccionari de la llengua catalana remet condó a condom; tanmateix, el diccionari normatiu només recull condó, sense ema final. El gran lingüista Gabriel Bibiloni explica la raó per la qual en català no diem condom, com fan altres llengües europees: doncs és la interposició del castellà «entre nosaltres i la resta del món». Bibiloni argumenta que quan condom va arribar al castellà, la paraula es va adaptar canviant-hi la m per la n (com a betún, flan, harén, ron…). El català, en canvi, hi hauria mantingut la ema sense problemes (bé diem flam, harem, rom…), però llavors es va aplicar l’equivalència més o menys sistemàtica –ón/–ó: avión-avió, melón-meló… condón-condó. El diari Avui va escriure condom, amb ema, durant un cert temps. Amb ema o sense, la llengua fa servir aquesta paraula i no pas tàrner o fal·lòpius, paraules que podrien relacionar-se amb altres suposats inventors del producte. Així, Daniel Turner va ser també un metge anglès dels segles XVII i XVIII que es va dedicar a millorar els preservatius i Gabrielle Fallopius va ser un anatomista italià que, a mitjan segle XVI, va descriure el preservatiu com un «tubet de tela». Fallopius només va poder segellar el seu cognom en les famoses trompes uterines o trompes de Fal·lopi, és a dir, els conductes membranosos que van des de l’úter fins als ovaris.

La curiositat
La pel·lícula Kinsey, estrenada el 2005, es basa en la figura del biòleg Alfred Kinsey, que el 1948 va escriure un assaig polèmic sobre la conducta sexual masculina. La curiositat és que el director de la pel·lícula es diu Bill Condon. És a dir: Condon va fer una obra farcida de condons. Al capdavall, hi ha cognoms que s’ajusten al càrrec d’una manera gairebé sorprenent. Màrius Serra, per exemple, va destacar el mateix any 2005 una sèrie de casos divertits: el FC Barcelona va tenir un mestre jardiner durant deu anys que es deia Josep Campreciós, que van acomiadar el dia que el camp va perdre preciositat; Josep Miralpeix va arribar a ser director general de Pesca en un dels primers governs de la Generalitat; Joan Caball va pertànyer a la Unió de Pagesos; Antoni Roca va dirigir la unitat geològica de l’Institut Cartogràfic; Xavier Casas va ser un responsable municipal de la rehabilitació d’habitatges, a Barcelona; Enrique Donaire va ser director general d’Iberia; José Manuel Entrecanales va ser el president que va acollir la integració de la companyia Airtel a Vodafone… Finalment, en el camp dels metges, com el del suposat Condom, hi ha la Dra. Gratacòs (dermatòloga), la Dra. Boira (oftalmòloga), el Dr. Baba (pediatre), el Dr. Gana (dietista) i l’extraordinària ginecòloga Dra. Concepció Jove i Alegre. També és una curiositat que el 6 de setembre de 2012, un tribunal de Bordeus va donar la raó al poble de Condom i va multar amb 10.000 euros un fabricant de preservatius (The Original Condom Company) per dir que les seves gomes procedien de Condom quan en realitat es fabricaven a Malàisia. L’alcalde, cansat que els turistes es facin fotos lascives al costat del nom del poble, defensa altres atractius, com ara la gastronomia i les velles mansions.

David Paloma, Personatges convertits en paraules
(Barcelona: Barcanova, 2015), pàg. 108-109