Diu Màrius Serra: «Cada cop em sembla més evident que el rècord català de variabilitat verbal és patrimoni de la rosella (Papaver rhoeas), la flor de la qual té propietats al·lucinògenes i, potser per això, incita a anomenar-la de maneres molt variades» («Paparota?», El Punt Avui 08.03.2012).

Consignem tot seguit les diferents variants recollides per Màrius Serra, per Ramon Solsona (a A paraules em convides. Meravelles, curiositat i sorpreses del llenguatge, Barcelona: Columna, 2005) i pel Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll:

– ababol (Franja de Ponent, Crevillent)
– babol (Ribagorça, Vallès), babola
– badabadoc (Badalona, les Garrigues, Mollet del Vallès, Sabadell)
– badoc (Granollers)
– bambarol (Almenar)
– cama-roja (Ribera del Xúquer)
– capellà
– caputxí (Balaguer) [«Pròpiament són les roselles florides vermelles; abans de florir, la canalla agafa les poncelles i pregunta si és frare o monja, i les esclafa donant-se un cop al front: si és blanca, és monja; si és vermella, és frare.»—DCVB]– colet
– flare, flari (Segrià)
– gall (Anoia) [Gall-gallina: joc infantil, en el qual cullen un manoll de roselles en poncella, i preguntant-se un a l’altre: «Gall o gallina?», les van obrint d’una en una prenent-les amb la punta dels dits i esclafant-les amb un cop sobre el front; si surten, vermelles, són galls; si surten color de rosa, són gallines (Borén).—DCVB]– gallaret (Aiguafreda, Anoia, Besalú, Conflent, Empordà, Olot, Osona, Ripollès, Sant Celoni)
– galleranc (Banyoles)
– gallet (Mallorca)
– gall-gallaret (Banyoles, Besalú)
– lloca (valencià)
– monja (Priorat), mongeta (Otos)
– paparola (Canet de Mar, Terrassa)
– paparota (Olesa de Montserrat)
– paramà, paramans (Pirineu, Garrotxa)
– pepagall (Alt Camp, Vila-rodona)
– peperepep (Baix Penedès, Tremp)
– pep-perepep (Clariana, Pallars, Penedès)
– piperepip (Santa Eulàlia de Riuprimer)
– pipiripip (Artés, Calaf, la Palma de Cervelló, Manresa)
– pipiripit (Barcelona)
– pupurupup (Agramunt, Vidreres)
– puput (Castellserà, Malgrat, Noguera, Sallent, Urgell)
– quec-querequec (La Bisbal del Penedès)
– quequerequec (Barcelona, Cardona, el Vendrell)
– quic-querecoc (Maresme)
– quic-quiriquic (Barcelona)
– quiquiriquic (Barcelona, Esparreguera, Empordà, Girona, Prats de Lluçanès)
– roella (Alt Urgell, Mallorca, Noguera, Palafrugell, Tàrrega, Vall Fosca)
– rosella (Alcoi, Barcelona, Cerdanyola, Elx, Vall d’Uixó)
– ruella (Amposta, Camp de Tarragona, Conflent, Empordà, Mequinensa, Rosselló, Solsona, Tortosa)
– vermelló (Rosselló)

«Rosella és un diminutiu de rosa, per una certa semblança entre les dues flors. Gall, gallaret, quiquiriquic, quequerequec, quiquericoc, etc. són referències al vermell viu de la cresta dels galls. També el francès coquelicot vol dir ‘gall’ i ‘rosella’. Una altra cresta, de color menys intens, és la de l’ocell dit puput. Peperepep, pipiripip i altres formes expressives similars potser són un creuament de les onomatopeies del gall amb puput o bé amb papaver, nom llatí de la planta que pot haver original paparota i paparola» (Ramon Solsona, A paraules em convides, pàg. 243).

Saps caminant qui sóc jo?
Sóc la més senzilla flor,
la que, tot i durant poc,
té bona cosa de noms
segons el lloc on estiga,
nomenant-me en nostres terres
babol, gallaret i lloca,
papariu o la roella
i en nostres terres de l’Horta
sóc l’estimada rosella.
   —Víctor Iñúrria (València)