“Si avui fem verema, demà follarem”

 

Albert Pla Nualart

 

Això deia una cançó de Pau Riba aprofitant que follar vol dir ‘trepitjar raïm’ i ‘fer el coit’. Sembla que follar s’imposa a cardar en aquest últim sentit, mentre que fotre (que rarament usem volent dir ‘fer el coit’) també s’imposa a cardar en el sentit de ‘fer’. Podem dir, doncs, que fora de les comarques gironines –on és molt viu– cardar està cardat.

El salva l’IEC, que encara no deixa follar en sentit sexual,* cosa que sí que permeten el GDLC i el D62.

El follar sexual ve del castellà i té un origen diferent del follar de trepitjar raïm. El vinícola ve del llatí fullare, que vol dir ‘trepitjar’ (d’aquí el castellà hollar), mentre que el sexual ve del llatí follicare, que vol dir ‘manxar, moure’s com una manxa’. Però, de fet, nosaltres ja tenim un derivat de follicare: el verb folgar, que –a més de ‘fer festa’, ‘descansar’ i ‘divertir-se’– també vol dir ‘fer l’acte sexual’.

Una teoria diu que folgar, igual que el castellà holgar, vol dir descans i festa perquè descansem quan estem cansats i esbufeguem com una manxa. D’holgar deriven huelga i holgazán, i també juerga i jolgorio. Una altra teoria parteix del sentit sexual, perquè fer l’amor demana un cert relax i hauria de ser una festa. La metàfora seria, doncs, entre el vaivé de la manxa i el sexe: un moviment que convé accelerar quan volem revifar el foc. Són encara més masclistes fotre i joder, tots dos derivats del llatí futuere, que en origen vol dir ‘donar cops’.

Ara, 24 de febrer del 2011

* La 2a edició del DIEC (2007) sí que admet follar com ‘fer l’acte sexual’. [Nota de RodaMots]