Una vegada hi havia un bisbe que no sabia llatí. Bé, quatre coses sí, que les sabia: peccata mundi, Dominus vobiscum, modus vivendi, ipso facto, ego te absolvo, però poca cosa més. Hi havia moments en què s’avergonyia de la seva ignorància i fins i tot tenia, pobre home, treballs a dissimular-la; d’altres, en canvi, cofoi i satisfet, es felicitava que, tot i saber tan poc llatí, hagués arribat a bisbe. Ja se sap: tot depèn del dia, de les circumstàncies.
Albert Jané, El contrapunt dels decasíl·labs (Barcelona: Llengua Nacional, 2013)
Comentaris recents
mascarar
La meva mare feia servir sovint l'expressió "semp...
sense ofici ni benefici
Crec que s’hauria de precisar, ja que l'expressi...
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...