Definició
Cercar d’aclarir alguna cosa discutint o indagant; dilucidar.
Ja fa temps que els historiadors n’escateixen les causes.
Encara no han pogut escatir qui va segrestar l’apotecari.
Etimologia
D’origen incert, possiblement s’ha de relacionar amb l’antic escatmar (actual escamnar, potser d’un llatà vulgar scattimare, del gòtic skatijan ‘avaluar’, encreuat amb el llatà aestimare ‘estimar’) i pogué també tenir l’influx d’escatar per al significat de ‘tallar, esporgar’.
Usos
Un dia era a la redacció de La Publicitat i hi feia els ninots per la pà gina infantil dominical. Darrere meu, immòbil en la seva talaia, hi havia algú que romania incansablement atent al meu quefer i que no m’havia girat a escatir qui era.
Avel·là ArtÃs-Gener, Viure i veure, vol. 3 (Barcelona: Pòrtic, 1991), pà g. 62En quina mesura la meva vocació ha estat un fruit espontani del meu carà cter i en quina mesura filla de les influències circumdants? Jo no he arribat a escatir-ho. I em temo que en general, aquesta mena de problemes, no arriba a escatir-los ningú.
Carles Soldevila, Del llum de gas al llum elèctric. Memòries d’infà ncia i joventut (1951)