beneit -a adj i m i f

Definició

Curt d’enteniment, ximple, babau.

És un beneit: va invertir tots els estalvis a la borsa i ara ho ha perdut quasi tot.

Etimologia

Del llatí benedictus, participi de benedicere, ‘beneir’.

Usos

  • Se’n parlava sovint, dels idiomes; en la nostra ciutat [Rustschuk] ja se’n parlaven set o vuit de diferents, tothom entenia una mica de tot, només les noietes que venien dels pobles parlaven tan sols búlgar i per això se les considerava beneites. Tothom comptava els idiomes que sabia, era important dominar-ne molts perquè amb aquestes nocions es podia salvar o bé la pròpia vida o la d’altres persones.

    Elias Canetti, La llengua salvada. Crònica d’una adolescència, traducció de Carme Gala (Barcelona: Proa, 1985)

Tema de la setmana

«La traducció no sols planteja un treball intel·lectual, teòric o pràctic, sinó un problema ètic. Dur el lector a l’autor, dur l’autor al lector, a risc de servir i de trair dos senyors, és practicar el que m’agrada anomenar l’hospitalitat lingüística», va escriure Paul Ricoeur a Sobre la traducció. Dimecres és sant Jeroni (traductor de la Bíblia al llatí, entre altres coses) i també el Dia Internacional de la Traducció. Per celebrar-ho, i fent una excepció a la norma de la casa, en lloc de citar originals aquesta setmana citarem traduccions al català d’alguns grans noms de la literatura universal. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

corfaalmoina