Definició
Ignorar una notÃcia coneguda de tothom, no estar al corrent del que passa.
També: venir de l’hort
Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
Etimologia d’hort
Del llatà hortus, ‘jardÃ; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germà nica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega khórtos i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
Usos
Darrerament, sento que molta gent se sent agobiada en la seva vida quotidiana. Ago… què? I em miren com si baixés de l’hort amb les espardenyes plenes de fang. Aquesta gent, fa un parell d’anys, se sentia aclaparada. Però, de mica en mica, sentir-se aclaparat sembla una manera poc digna de portar el seu aclaparament. Ara per ara, els correctors dels diaris i de les editorials rebutgen agobiar. D’aquà a poc alguns començaran a acceptar-lo i a la propera edició del DIEC, o a la següent, ja podria tenir una entrada. I el que és veritat per al vocabulari també ho és, evidentment, per a les frases fetes i la sintaxi.
Joan-LluÃs LluÃs, «La mandra dels catalans», dins A cremallengua. Elogi de la diversitat lingüÃstica (Barcelona: Viena, 2011), pà g. 153
Tema de la setmana
A cremallengua, de Joan-LluÃs LluÃs