El càstig incessant de tota mena d’armes de foc, terrestres i aèries, ens anihilava, però —com sol passar habitualment— també aguditzava la inventiva dels atacats: ja és un tòpic allò de treure forces de la flaquesa. Un dels exemples més punyents el va donar un caporal espanyol, de nom Giorla: va intuir que la part més feble dels tancs era la panxa, l’única zona sense blindatge. I un dia va romandre dempeus, impàvid, davant un marge on, quan els tancs franquistes que venien cap a nosaltres el creuaven, durant un parell de segons oferien respecte al sòl un angle d’uns quaranta-cinc graus.

Viure i veure, vol. 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 312