És ben fàcil, en literatura, presentar personatges d’una peça —que és el que la gent busca als telefilms—, que no facin mal, personatges adients per a ésser reconeguts: les persones de la vida que ens volten semblen així, d’una peça, senzills de definir. Estem acostumats a ocultar tot allò que és tèrbol, complicat, contradictori.

Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 25