Impossible acabar aquestes novel·les, cada una per motius diferents. Com els banquets de Nadal. En canvi, tot déu les ha llegides i tot déu les elogia. Sóc jo, el problema? Quin coi de gust tinc, que no suporte segons quines coses, que no coincidisc amb ningú?

Manuel Baixauli, «Una xifra» (Quadern d’El País, València, 21 de gener del 2015)

Naturalment, havia tingut la meva època de trencar motllos, havia sortit amb nois, havia deixat la meva virginitat en un llit desconegut, sense traumes però també sense màgia, com una operació amb anestèsia, i havia tingut il·lusions i decepcions com tot déu. No estava satisfeta de com havien anat les coses, però mirava de no pensar-hi; el penediment és inútil, si les oportunitats s’han acabat.

Sílvia Manzana, Oasi (Girona: El Pont de Pedra, 1989)