rovelló m

Definició

rovellóBolet de la família de les russulàcies (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius: que té llet, i sanguifluus: que raja sang), de capell convex i després deprimit, lleugerament viscós, de color vermell vinós amb taques verdoses, molt apreciat i consumit.

El rovelló es fa a les pinedes.

Si per l’octubre plou, el rovelló mou.

També: esclata-sang, esteper, pebràs, pinenc, vinader.

Etimologia

Probablement del llatí rubellio, -onis, ‘rovell del blat; roger (peix)’, que es refereix tanmateix a un fong, emparentat semànticament amb rovell i fins formalment amb la família del llatí ruber, ‘vermell’.

Usos

  • Si vaig per racons despoblats, amb algun mas en ruïna, per fondals i costers que pareix que només jo freqüente, per camins i senders que fa tot l’efecte que no ha trepitjat ningú en molts mesos (sembla impossible, però n’hi ha) i on no trobe persona vivent en tot el matí, si m’interne en el bosc ben humit, ben espès, ben ombrívol en un dia de sol i de núvols blancs i grisos, si camine entre troncs i falgueres trepitjant molsa i fulles toves, i si damunt de tot això, entre tantíssims bolets de colors, bolets desconeguts, útils o perillosos que no sé discernir, trobe alguns rovellons comuns i vulgars, modestos, amagats, saborosos, de color carabassa apagat, llavors el gust de la vida coneix unes hores de felicitat quasi perfecta. Els rovellons, vostès ja ho han comprès perfectament, són només un pretext.

    Joan F. Mira, «Rovellons» (El Temps, 1 d’octubre del 2002)
  • Quan jo era petit el consum de bolets era local, increïblement local. Recordo perfectament les discussions sobre la superioritat dels rovellons del Montseny, davant els del Pirineu («són tot aigua») o els del Maresme («són terrosos»). Al cap de pocs anys, els del Pirineu i el Maresme ens semblaven meravellosos comparats amb els de l’Aragó i els de Sòria. Després vam defensar els bolets peninsulars davant els francesos i italians, i ara hem acabat consumint bolets de l’Europa de l’Est. Vinguin d’on vinguin, que no en faltin!

    Joan Oliver, «La globalització del bolet» (Avui, 17 d’octubre del 2004)

Tema de la setmana

És una mala època per als accents diacrítics, però en canvi és un bon moment per caçar alguns (noms de) bolets. 

Enllaços

Temes i etiquetes

5 comentaris a “rovelló”

  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    “Que raja sang” o “Que li raja sang”?
    Per a mi, el verb “rajar” és intransitiu i és la sang que raja del bolet i no el bolet que raja sang?
    Qui m’ho podria aclarir?

    Respon
  2. Ferran-Lluís Naya i Alemany — Pego (Marina Alta)

    Ací a Pego, esclata-sang ver és el lactarius sanguifluus i el deliciosus. El l. piperatus (d’ací vindrà originalment el pebràs, vitat?) és l’esclata-sang d’estepa (s’associa a l’estepera o estepa, una llei de xara). Esclata-sangs són ací tots els bolets de peu, mentre que els bolets són els que trobem apegats als arbres: bolet de carrasca, bolet de xop…

    Respon

Deixa un comentari a Ferran-Lluís Naya i Alemany

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cósfredolic