Definició
Rompre les relacions, l’amistat, amb algú.
Ha renyit amb el seu promès.
Eren molt amics, però van renyir.
estar renyit (amb algú) Haver-hi renyit.
Etimologia
Del llatí rĭngī, ‘grunyir, el gos, ensenyant les dents’, ‘estar furiós’. Antigament renyir també volia dir ‘reganyar les dents’: un gos o altra bèstia, mostrar (les dents) com amenaçant de mossegar. D’aquest verb es derivà reny, i, d’aquest, el verb renyar, que ja des d’antic anà suplantant renyir en gran part dels usos d’aquest.
Usos
Algú coneix aquella parella que un bon dia es van llevar i van dir, tots dos alhora: «Escolta, tu, i si pleguéssim?» Oi que no? Normalment, n’hi ha un que vol plegar i l’altre que no, i aleshores vénen disputes, baralles i raons, fins que la parella es trenca: han renyit. I si no era una relació sentimental ans amical, ídem: eren amics i ara estan renyits.
Pau Vidal, En perill d’extinció. 100 paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 139—Com és això, ermitana! Vuiu pas que vos encaganyeu amb aquestes dèries si voleu pas renyir amb mi! —Es posà a riure, esforçant-s’hi—. Feu tanmateix massa cabal de les paraules, vós, i això vingui pas a tomb… De vegades un hom xerra, xerra, sense pensar que seu dones, i després… Vaja, jaquim-ho estar ací i se’n parli pas més, sentiu?
Víctor Català (Caterina Albert), Solitud (1905)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb les dents (també a través de l’etimologia)
Allà on els pares vivien, al mas del Pou del gel a Illa de Tet, sempre han tingut cans. Quan un gos aixecava els morros i mostrava les seves dents, deien que renyagava els pinyols. I aleshores calia anar en compte.
Partir palletes,ne’s un semblant.