Incháustegui li donà noms de persones que podien ajudar-lo, entre les quals hi havia un individu pintoresc, alt, sec, amb els cabells llargs fins al clatell, una pistola al flanc, propietari d’una papereria; l’ajut d’aquest tipus consistí en mitja raima de paper, la meitat del que es necessitava per a l’edició.

Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 127

En calcular el nombre de raimes que es necessiten per a la impressió d’un llibre, cal fer-ho amb molt de compte; si no, s’exposa un hom al perill de demanar la meitat o el doble del paper que en realitat es necessita. Perquè en aquest càlcul hi juguen dos factors que es presten molt a l’equívoc: que les raimes són de 500 fulles i que els plecs poden ésser de 8, 16, 32 o 64 pàgines.

Santiago Salvat, L’editor davant el llibre (Institut Català de les Arts del Llibre, 1936)