poca-roba m i f

Definició

Pobre, indigent; persona mancada del necessari per a viure.

Allà on anava sempre el seguia un mosquer de vagabunds, ganduls i poca-robes delerosos d’arreplegar les seves propines.

Etimologia

De poc i roba, derivat de robar amb el sentit primitiu de ‘botí’, especialitzat després en un dels seus principals components, la ‘roba, els draps de vestir’.

Usos

  • I este robatori seria la causa de la meua perdició i una de les acusacions que més mal me van fer perquè me tractaven d’espia dels liberals. Però també tinc la certesa que tant si manaven uns com los altres, en estos casos, quan s’ha fet tanta destrossa i s’ha d’aclarir tanta mort i tant robatori, convé trobar un poca-roba perquè li carreguin les culpes i així tots se quedin amb la consciència tranquil·la.

    Andreu Carranza, Anjub. Confessions d’un bandoler (Barcelona: Edicions 62, 2000)
  • El vell era un moralista, pensà Enric. O potser tenia els comptes corrents massa atapeïts per a aventurar-se en altres afers. Bé que no tingué problemes de moral quan decidí casar-se amb sa mare, sent com era un poca-roba sense cap perspectiva. Havia heretat la seua fortuna i en disposava des de la mort de la dona, filla d’una insigne família benestant de la ciutat i emparentada, per via materna, amb els Urquijo. Enric maleí la prematura mort de sa mare, ja que si ella visqués les coses serien ben diferents.

    Ferran Torrent, No emprenyeu el comissari! (València: Tres i Quatre, 1984)

Tema de la setmana

Mots compostos formats amb poca seguit d’un nom

Temes i etiquetes

2 comentaris a “poca-roba”

Deixa un comentari a Albert

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pocapenapoca-solta