Definició
Vestit de dormir consistent en una jaqueta i uns pantalons, generalment de roba fina, o bé de llana o punt.
A l’estiu porta un pijama de seda molt fresc.
Etimologia
De l’anglès pyjamas, i aquest, de l’hindustànic pâegâma, ‘pantalons folgats’, compost de pâe, ‘cama’, i gâma, ‘vestit’. En anglès es documenta el mot cap al 1870-75; en català cap al 1920, tot just fa un segle. Com tants altres neologismes, potser aquest també ens va arribar a través del castellà (on és documentat des de final del s. XIX).
Usos
M’agradaria tenir el valor de presentar-me a la barbacoa, davant de tots els meus amics, amb el pijama posat i la tovallola enrotllada al cap, o embolicada amb la bata de la meva àvia. No és aquest el look que mostra millor l’estat d’ànim que tinc avui? Doncs per què arreglar-me i fingir?
Estel Solé, Si no puc volar (Barcelona: Rosa dels Vents, 2016)Les teves visites dels dijous les esperava amb candeletes, igual que les de la resta dels meus familiars, però amb una petita gran diferència: al teu costat em sentia, per uns instants, dona i no pas malalta. Malgrat dur posat el pijama i la bata blava de l’hospital, i tenir un aspecte nefast, em feies sentir la persona més volguda del món.
Anna Altisén, Quan vaig deixar de ser natura lleugera (Barcelona: Empúries, 2013)
Tema de la setmana
Peces de vestir amb què ens preparem per anar a dormir… o que aquests dies alguns no es treuen del damunt en tot el dia!
Simplement, vull aportar un testimoni d’una persona que, sempre i de forma natural, utilitzava el mot paiama per referir-se al pijama. Era la meva sogra, nascuda el gener de 1918.
Sempre li vaig sentir utilizar aquesta forma i us ben asseguro que no sabia ni qui era en Soldevila, de fet no recordo que hagués llegit mai cap llibre.
A casa dels avis, barcelonins, havia sentit a dir esquijama per referir-se al pijama. I l’àvia, nascuda el 1919, ho escrivia així: skyjama.
Jo entenc que el pijama és de roba de fil. Va cordat amb botons, bragueta i camisa.
En canvi l’esquijama és de roba de punt. No té botons ni a la part superior ni inferior.
Tinc un amic a la Cerdanya, ceretà de soca-rel. Sempre pronuncia pijama amb el so de j castellana. No sé si només és ell o si és una cosa general.
La meva mare, granollerina (nascuda el 1916), sempre en va dir “paiama” i jo de petita també.
A Cuba també en deien “paiama”, potser per pronunciar la “i” amb fonètica anglésa (ai)…
Per cert, el meu pare també va nèixer a Granollers l’any 1916, i va emigrar a Cuba l’any 1939.