parrupeig m

Definició

Acció de parrupar o parrupejar els coloms o les tórtores, que és el cant que fan.

En entrar al colomar comencem a sentir el parrupeig dels coloms.

Etimologia

D’origen onomatopeic, de la veu dels ocells columbins.

Usos

  • Entrar al colomar em produïa una mica d’intranquil·litat, encara que hi entrés amb el padrí i totes aquelles bèsties s’estiguessin quietes, i notava, a més, una escalfor densa, i una olor forta que no respirava amb gust. El que sí que m’agradava era aquell parrupeig, un so que no s’assemblava a cap altre, com si els coloms tinguessin una bola d’aigua al coll.

    Josep M. Espinàs, El nen de la plaça Ballot (Barcelona: La Campana, 1988), pàg. 114
  • Amb la mà apartava les persianes de fusta pintades d’un blanc brut, i els coloms s’envolaven cap a un altre balcó immediat sense interrompre el parrupeig i el batre de les ales tèbies.

    Olga Xirinacs, Al meu cap una llosa (Barcelona: Proa, 1985)

Tema de la setmana

Crits (o cants) d’animals

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

lladrucrauc